Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


a. guimerà ell... si ell s'hauria quedat aquí tants mesos! Y tant- debò que no s'hi hagués quedat ni una hora, ò s'hagués mort de set a la font aquell dial oriola Quina tristesa avuy a la font quan hi passava! Si de cop m'ha semblat que'l vcya allí a terra, al pobret Jaume, agonitzant y ab els ulls closos! Mes, no hi era, nó, que tot s'ha mudat, y, en contes d'ell, hi havia a la font unes dones dels pagesos de vila que m'han tirat pedres, dienlme lladra y rica. Y a mi, qué se m'endona que'm tirin pedres, si jo'l que voldria es haver trobat al Jaume, y que'm maltractés per haverlo aburrit y haver fugit d'ell espantada! quica Tota la culpa no la tens tu, nó; que jo matexa de cop me vaig esgarrifar quan tu'm vas dir tot allò d'ell... Que ben mirat, després... Perquè en aquest món n'hi hà molta de gent que s'ha errat y se'n empenedeix; y si Nostre Senyor perdona, vés que hem dc fer nosaltres! oriola Y ell se va volguer matar per mi! Per mi solal Qui ho faria axò, Quica! La Oriola ja lè posades les joyes y la Quica ha tret la caputxa. ESCENA VII ORIOLA, QUICA, VICENTÓ, fòra de la escena, y en JAUME quan s'indiqui. vicentó oriola quica oriola quica oriola quica oriola quica jaume De lluny Oriola! Deu meu, el Vicentó! Ni me'n recordava! Apart. Axis t'escanyessis! Alt. Sí, si. desseguida! Per la caputxa. Teniu: poséumela, poséumela! Si estàs tota freda! Axis, dc qualsevol manera. S'oltre poch a poch. la finestra qu'era ajustada. En Jaume, sense fer soroll, entra a la cambra. Per un mirall. Y ara'l mirall, té. Nó; no'm vuy veure. Anem. Donchs, anémhi. La Oriola y la Quica van cap a la porta. Oriola!