Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
58
a. guimerà

ell... si ell s'hauría quedat aquí tants mesos! Y tantdebò que no s'hi hagués quedat ni una hora, ò s'hagués mort de set a la font aquell dia!
oriola Quína tristesa avuy a la font quan hi passava! Si de cop m'ha semblat que'l veya allí a terra, al pobret Jaume, agonitzant y ab els ulls closos! Mes, no hi era, nó, que tot s'ha mudat, y, en contes d'ell, hi havía a la font unes dònes dels pagesos de vila que m'han tirat pedres, dientme lladra y rica. Y a mí, què se m'endona que'm tirin pedres, si jo'l que

voldría es haver trobat al Jaume, y que'm maltractés per haverlo aburrit y haver fugit d'ell espantada!

quica Tota la culpa no la tens tu, nó; que jo matexa de cop me vaig esgarrifar quan tu'm vas dir tot allò d'ell... Que ben mirat, després... Perquè en aquest món n'hi hà molta de gent que s'ha errat y se'n empenedeix; y si Nostre Senyor perdona, vès que hem de fer nosaltres!
oriola Y ell se va volguer matar per mí! Per mí sola! Quí ho faría axò, Quica! La Oriola ja tè posades les joyes y la Quica ha tret la caputxa.


ESCENA VII
ORIOLA, QUICA, VICENTÓ, fòra de la escena, y en JAUME quan s'indiqui.
vicentó De lluny Oriola!
oriola Deu meu, el Vicentó! Ni me'n recordava!
quica Apart. Axís t'escanyessis! Alt. Sí, si. desseguida!
oriola Per la caputxa. Teníu: posèumela, posèumela!
quica Si estàs tota freda!
oriola Axís, de qualsevol manera. S'obre poch a poch. la finestra qu'era ajustada. En Jaume, sense fer soroll, entra a la cambra.
quica Per un mirall. Y ara'l mirall, té.
oriola Nó; no'm vuy veure. Anem.
quica Donchs, anèmhi. La Oriola y la Quica van cap a la porta.
jaume Oriola!