Aquesta pàgina ha estat validada.
| que en lo cor de la montanya poden amagar als seus bandolers, traydors y lladres. Fins que me 'l veuré lligat no tindré tranquila l' ánima. |
| Sal. | ¿Es que us fa por D. Joan? |
| Car. | Serrallonga no m' espanta, mes no confío ab Robert y 'm fa por una emboscada. Ah, no! no m' espanta á mí ni D. Joan ni ma germana, lo que m' espanta, ja 't dich, son los pins d' eixa montanya que poden los bandolers amagar devall sas ramas y per no ser presa d' ells es precís obrar ab manya. |
| Sal. | D. Carles, parlanvos clar, estos temors no m' agradan; jo avesat sempre á lluytar llealment y cara á cara, no tinch por de traïcions ni de cap pí ni montanya, sempre penso que vindrá qui vulga, á creuhar sa espasa ab la meva, y qui no ho pensa de ser un cobart no passa. |
| Car. | Tú m' insultas! |
| Sal. | No ho cregueu, si obreu mal, tindréu la paga, lo que 's á mi me repugna fins lo fer aqueix vil acte; jo m' estimaría mes buscarlo per la montanya. |
| Car. | Salvi, Salvi, qui diría que á qui ab gran respecte 't tracta tú, deixant de ser lleal faltesis així á qui 't mana! Qui diría que sent jo lo gobernador D. Carles, en lloch de postraus als peus |
