Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
del alt poder que m' ampara

com á lloch tinent del Rey
en la terra catalana,
fins lo vasall mes humil
me puga escupí' á la cara!
¡Sembla que gosi tothom
en contra mi rebelarse!

Sal. D. Carles, parlo ab lo cor,

la rahó crech que m' ampara.

Car. Salvi, Salvi, jo no puch

ni dech tampoch rebaixarme
fins al miserable extrem
que m' he vist en esta estancia.
Sols calía que després,
d' empendrem la noble tasca
de purgar aquesta terra
del criminal mes infame,
me sortissen d' entre 'ls meus
enemichs per destorbarme.
Tot plegat s' acaba avuy,
la lley té de ser sagrada,
y per qui no la cumpleix,
la forca está preparada.

Sal. Sabeu que may he faltat,

y si goso així á parlarne
es que 'm sab greu que tracteu
á Serrallonga de lladre,
quan de sa noble familia
la noblesa te heredada.

Car. Que poch que 'l coneixes, Salvi.
Sal. Lo conech finses à l' ánima.

Es un esprit revoltós
que suspira, que batalla
en contra 'l poder del Rey
que no voldría á sa patria.
Gent aixís sempre ha tingut
nostre terra catalana,
no sufreixen cap poder,
l' independencia 'ls encanta,
no trobantla en la ciutat
se 'n van cap á la montanya: