Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


que sense defallir tants nits y días

t' he vist al meu costat per la montanya.
Per vosaltres també, oh amichs caríssims
que al meu costat he vist sempre sens falta
pera venjar agravis d' eixos nobles
feudals de nostra terra catalana.
Hem lluytat, si, hem lluytat, sas malifetas
molts cops foren per naltres ben venjadas,
mes me sento morir, aquí 'l cor sento
agloparse la sanch del meu bon pare
y en sos brassos no mes la pau qu' anyoro
podré trobar, Deu méu... oh pare, pare!...

(Al dir aixó cau altre volta abrassat sobre 'l sepulcre del seu pare. Al cap d' una pausa se sent un xiulet y surten precipitadament Fontanellas ab dos soldats y per l' escala també baixan dos soldats mes ab las armas encaradas. S' apoderan de Serrallonga y 'l lligan)




ESCENA VII


FONTANELLAS, quatre soldats, CARLES y ROBERT
Fon. Rendeixet al rey.
Serr. (A Robert)

 ¡Traidor!