Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/23

que sense defallir tants nits y días t' he vist al meu costat per la montanya. Per vosaltres també, oh amichs caríssims que al meu costat he vist sempre sens falta pera venjar agravis d' eixos nobles feudals de nostra terra catalana. Hem lluytat, si, hem lluytat, sas malifetas molts cops foren per naltres ben venjadas, mes me sento morir, aquí 'l cor sento agloparse la sanch del meu bon pare y en sos brassos no mes la pau qu' anyoro podré trobar, Deu méu... oh pare, pare!...

(Al dir aixó cau altre volta abrassat sobre 'l sepulcre del seu pare. Al cap d' una pausa se sent un xiulet y surten precipitadament Fontanellas ab dos soldats y per l' escala també baixan dos soldats mes ab las armas encaradas. S' apoderan de Serrallonga y 'l lligan)

ESCENA VII

FONTANELLAS, quatre soldats, CARLES y ROBERT

Fon.	Rendeixet al rey.

Serr.

(A Robert) ¡Traidor!