Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
¡Ja 's lograt lo que volías!
Rob. (Girantse d' esquena)

¡Deu, que he fet!

Serr.  Malehit sías!

¡tot pel miserable or!

Car. Lligueulo fort.
Serr.  Com voléu,

Carles, que fugi d' aquí
si m' heu vingut á trahí?
No tinguéu cap por, lliguéu.
Espero la mort tranquil
ja que 'm matéu á traició
com voléu que d' un traidó
puga defensarme?

Car.  Vil!

y covart! lladre d' honor,
que á ma germana has robada,
toma aquesta bofetada.
 (Li pega)

Serr. Miserable.
Rob.  Está mal dada!

D. Carles, no feu aixó.

Car. Oh, la rabia 'm desespera.
Serr. La venjansa ya vindrá

oh! Deu, Deu m' ha de venjar
d' eixa injusticia rastrera.

Fon. Ja está segur, ¿qué 'm de fer?
Car. Sense perdre temps á fora.
Serr. De ma mort s' atansa l' hora,

tranquil l' espera 'l meu ser.

(Prenen á Serrallonga lligat de brassos. Aixís que D. Carles va pera marxar derrera de ells, Robert lo deté)