Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/25

ESCENA VIII

ROBERT y CARLES

Rob.	D. Carles!

Car.	Que vols, Robert?

Rob.	La paga que m' heu promesa, mil escuts.

Car.

Ab gran franquesa, te, son ben teus, es ben cert. (Li dona una bossa) Tú podrás viure felis ab la paga; per ma part tampoch hauré comprat cart lo sortir d' eix compromis. Serrallonga era 'l dolor que constant m' aclaparava; ni un instant assossegava pensant ab ell, lo meu cor. Mes are... ah! qué tranquil respiro.

Rob.	Gracias á mi.

Car.	Per xó 't pago ab goig així.

Rob.	¿Ja hi son tots?

Car.	Cóntals, tots mil. Mil escuts, una fortuna, tots ab or.

Rob.	Cristo, quan pesa.

Car.	Tens á la má una riquesa, la sort se 't mostra oportuna. M' en vaig, m' están esperant, podria vení un fracás.

Rob.	Senyor, no, no será pas. Jo 'm quedo aqui un curt instant.