Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


AGATA, ananthi

Qué li deyas á la Mariona? Li parlavas de mí, veritat?

PERE MARTIR

Sí, sí, de tu parlavam.

(Procurant fingir indiferencia per l' Agata.)

AGATA, á Pere Mártir.

Oy qu' es maca la Mariona?

MARIONA, desdenyosa.

Sí, maca! Apártat!

CINQUENAS, cridantla impacient.

Mariona!

MARIONA, acostantse á Cinquenas

(Si no la deixa 'm tornaré boja!)

AGATA, á Pere Mártir

Sabs aquella cansó? Ja la sé tota, tota.

PERE MARTIR

Y t' agrada? Dígamho que t' agrada.

AGATA

Si m' agrada? Com que m' has dit que la teva mare 't feya adormir ab ella!...

(La Mariona procura apartarse d' en Cinquenas. Aquest la obliga á seure vora de la taula ahont ell está assegut. Mentrestant l' Agata canta entre dents part de la cansó á Pere Mártir, qui la canta també baixet.)

CINQUENAS

Veurás, assentem lo qu' hem pagat, y fes els comptes que 't diré. (La Mariona mira als altres.) Escriu, dona!