Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
FILOMENA

   La Catarina, que 's pensa que va portar una fortuna del Montevideyu.

RUFET, anantse acostant.

   Sí qu' es rich, sí; y bon mosso, y més rumbós que tothom de la costa: ja está dit.

CATARINA, burlántsen.

   Esplícat. Rufet, esplícat.

MÓLLERA

   Jo no puch sentir que devant meu se l' alabi á n' aquest pocavergonya! (Tornantsen à trevallar.)

RUFET

   Poca vergonya? Y per qué ho dius aixó?

FILOMENA

   Perque sí, ho sabs?

LLUISETA

   Perque enganya á las noyas.

MÓLLERA, à Rufet

   Próbaho tot aixó que dius del Pere Mártir, próbaho, home.

RUFET

   Donchs sí qu' ho probaré, sí.

(Las duas noyas van á parlar.)
CATARINA

   Deixeu dir al Rufet.

RUFET

   Donchs deya que es rich perque no trevalla, y tot el dia estrena corbatas. Y deya qu' es bon mosso y rumbós per... per qu'ho es, y perque totas se 'n enamoran;