Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

y si enganya á las xicotas, que diu aquesta, es perqu' ellas se deixan enganyar.

LLUISETA

     Que 'm vinga ab salamerías á mí, el maco d' andaras!

FILOMENA

     Y á mí, que de la primera plantofada!...

MÓLLERA

     Be, no se 'n parla més del Pere Mártir. Y au, Rufet, que 's fa tart.     (Anant à trevallar.)

RUFET

     Qu' ho digui la Catarina que ja es casada, sino es guapo el Pere Mártir.

CATARINA

     Per la seva xicota sí qu' ho deu ser de guapo: per mí... qué vols que t' hi diga?... Jo ja tinch al Gregori.

LLUISETA, à mitja veu.

     Y quína ese la seva xicota ara, perque jo ja m' hi he perdut.

MÓLLERA, à Lluiseta.

     Si tornas á parlar del Pere Mártir t' espabilo jo á tu.

LLUISETA

     Y qué n' has de fer tu de mí?

MÓLLERA

     Que n' haig de fer? Que tens de parlar de mí tot el dia. Ho sents? Que ja ho saps qu' hem de festejar.

LLUISETA

     Es que ja t' ho he dit que no't vuy ni't voldré, vaja.