Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/110

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
(En Cinquenas fa tornar á seure á la Mariona.)
AGATA, estranyada de qu' ell s' aparti.

 Pero qué hi ha, Pere Mártir?

PERE MARTIR

 Que demá... (Mirant á la Mariona y contenintse.) No, no; ja ho sabrás demá mateix, Agata.

AGATA

 Que t' has enfadat ab mí per... el petó potser?

PERE MARTIR

 No, Agata, no.

AGATA

 Es que si t' has enfadat, fésmel.

PERE MARTIR

 Si no es aixó! Si t' estimo més encara!

AGATA

 Es que si tu no me 'l fas te 'l faig jo á tu. Que tantas cansons! Vina!

(Agafantlo pel coll y rihent. La Mariona ho ha vist é hi va rapidament.)
MARIONA, furiosa

 Agata! Agata!

PERE MARTIR, á Mariona ab despreci

 Qué vols tu? Déixans estar á nosaltres.

AGATA, á la Mariona

 Qué tens?

MARIONA, rabiosa

 Oncle, treyeu al Pere Mártir de casa, qu' aixó no 's pot aguantar al devant nostre!