Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


(En Cinquenas fa tornar á seure á la Mariona.)

AGATA, estranyada de qu' ell s' aparti.

Pero qué hi ha, Pere Mártir?

PERE MARTIR

Que demá... (Mirant á la Mariona y contenintse.)

No, no; ja ho sabrás demá mateix, Agata.

AGATA

Que t' has enfadat ab mí per... el petó potser?

PERE MARTIR

No, Agata, no.

AGATA

Es que si t' has enfadat, fésmel.

PERE MARTIR

Si no es aixó! Si t' estimo més encara!

AGATA

Es que si tu no me 'l fas te 'l faig jo á tu. Que tantas cansons! Vina!

(Agafantlo pel coll y rihent. La Mariona ho ha vist é hi va rapidament.)

MARIONA, furiosa

Agata! Agata!

PERE MARTIR, á Mariona ab despreci

Qué vols tu? Déixans estar á nosaltres.

AGATA, á la Mariona

Qué tens?

MARIONA, rabiosa

Oncle, treyeu al Pere Mártir de casa, qu' aixó no 's pot aguantar al devant nostre!