Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


(En Cinquenas fa tornar á seure á la Mariona.)
AGATA, estranyada de qu' ell s' aparti.

   Pero qué hi ha, Pere Mártir?

PERE MARTIR

   Que demá... (Mirant á la Mariona y contenintse.) No, no; ja ho sabrás demá mateix, Agata.

AGATA

   Que t' has enfadat ab mí per... el petó potser?

PERE MARTIR

   No, Agata, no.

AGATA

   Es que si t' has enfadat, fésmel.

PERE MARTIR

   Si no es aixó! Si t' estimo més encara!

AGATA

   Es que si tu no me 'l fas te 'l faig jo á tu. Que tantas cansons! Vina!

(Agafantlo pel coll y rihent. La Mariona ho ha vist é hi va rapidament.)
MARIONA, furiosa

   Agata! Agata!

PERE MARTIR, á Mariona ab despreci

   Qué vols tu? Déixans estar á nosaltres.

AGATA, á la Mariona

   Qué tens?

MARIONA, rabiosa

   Oncle, treyeu al Pere Mártir de casa, qu' aixó no 's pot aguantar al devant nostre!