Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


(Ella segueix esfullant la rosa tirantli ab los llavis las fullas á la cara.)

AGATA

Ves dihent, ves, que m' agrada més sentirte!

PERE MARTIR

Y que ho sé jo 'l que 't dich! Si m' he tornat de vell qu' era un nen petit, petit. Y tan cambiat estich que vuy cambiarho tot desde ara.

AGATA

El qué vols cambiar? El qué?

PERE MARTIR

Vuy ser un altre home; vuy poderte estimar á tu sola. Agata, estás disposada á tot pera ser la meva dona?

AGATA, estranyada.

Y si! A tot.

PERE MARTIR

En qui tens més confiansa al poble, pera que 't fassi de costat y 't defensi?

AGATA

En la Mariona.

PERE MARTIR

Oh, no, ella no: cap dona.

AGATA

El Baltasanet.

PERE MARTIR

Sí, el Baltasanet. (Al veure que la Mariona s' ha alsat.) Y ara separemnos. (Apartantse de l' Agata.) (Demá jo me 'n vaig del poble y ella vindrá ab el Baltasanet y 'ns casarém.)