Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


(Ella segueix esfullant la rosa tirantli ab los llavis las fullas á la cara.)
AGATA

   Ves dihent, ves, que m' agrada més sentirte!

PERE MARTIR

   Y que ho sé jo 'l que 't dich! Si m' he tornat de vell qu' era un nen petit, petit. Y tan cambiat estich que vuy cambiarho tot desde ara.

AGATA

   El qué vols cambiar? El qué?

PERE MARTIR

   Vuy ser un altre home; vuy poderte estimar á tu sola. Agata, estás disposada á tot pera ser la meva dona?

AGATA, estranyada.

   Y si! A tot.

PERE MARTIR

   En qui tens més confiansa al poble, pera que 't fassi de costat y 't defensi?

AGATA

   En la Mariona.

PERE MARTIR

   Oh, no, ella no: cap dona.

AGATA

   El Baltasanet.

PERE MARTIR

   Sí, el Baltasanet. (Al veure que la Mariona s' ha alsat.) Y ara separemnos. (Apartantse de l' Agata.) (Demá jo me 'n vaig del poble y ella vindrá ab el Baltasanet y 'ns casarém.)