Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/118

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARIONA

   Y ell t' estima a tú? Y com ho sabs que ell t' estima, veyám, com ho sabs?

AGATA

   Perque m' ho ha dit; perque m' ho diu cent cops cada dia.

MARIONA, riu nerviosament.

   Ximple!

AGATA

   Mírat, va trigar molts dias á dirmho; y devegades semblava que li feya pena que jo l' estimés tant, y li sabés greu que la gent ho veyés que m' estimava. Si fins quan tu venías s' apartava de mí; y aixó que jo li deya que tu n' estavas contenta. Fins ahir que 'm va dir que volía rompre. . unas cadenas, per esser tot meu, sabs, tot meu. Ves si m' estima!

MARIONA

   Donchs: mira no te 'l tens d' estimar més á n' aquest home!

AGATA

   Mariona! Y per qué?

MARIONA, rabiosa

   Perque jo no ho vuy que te l' estimis. Perque ell se 'n estima una altra, y á tú t' está enganyant; que ha jugat ab tú com ab una criatura.

AGATA, indignada.

   Ell me diu que 'm vol á mí; y no hi ha ningú més dintre del seu pensament!

MARIONA

   Mentida! Mentida!