Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/118

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


MARIONA

Y ell t' estima a tú? Y com ho sabs que ell t' estima, veyám, com ho sabs?

AGATA

Perque m' ho ha dit; perque m' ho diu cent cops cada dia.

MARIONA, riu nerviosament.

Ximple!

AGATA

Mírat, va trigar molts dias á dirmho; y devegades semblava que li feya pena que jo l' estimés tant, y li sabés greu que la gent ho veyés que m' estimava. Si fins quan tu venías s' apartava de mí; y aixó que jo li deya que tu n' estavas contenta. Fins ahir que 'm va dir que volía rompre. . unas cadenas, per esser tot meu, sabs, tot meu. Ves si m' estima!

MARIONA

Donchs: mira no te 'l tens d' estimar més á n' aquest home!

AGATA

Mariona! Y per qué?

MARIONA, rabiosa

Perque jo no ho vuy que te l' estimis. Perque ell se 'n estima una altra, y á tú t' está enganyant; que ha jugat ab tú com ab una criatura.

AGATA, indignada.

Ell me diu que 'm vol á mí; y no hi ha ningú més dintre del seu pensament!

MARIONA

Mentida! Mentida!