Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/119

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


AGATA

   Ningú més! Ningú més!

MARIONA

   Si jo 't dich que t' enganya! Si jo la conech á l' altra com te conech á tú! Més qu' á tú!

AGATA

   Donchs digali qu' es meu el Pere Mártir; que será 'l meu marit per tota la vida.

MARIONA

   Qu' ell será 'l teu marit? Tórnamho á dir, aixís, cara á cara! (Agafantla pe 'l coll.)

AGATA

   Mariona?!...

MARIONA

   Primer ho diré tot jo! Primer!...

AGATA

   Que te l' estimas tú potser?... (Ab rábia.) Mariona!

MARIONA, rihent per dissimular.

   Jo al Pere Mártir? Jo? Per qui m' has prés á mí? Jo... lo qu' he volgut es avisarte pe 'l teu bé. Com que 'ls meus pares te van tenir com á filla... Per aixó t' ho deya.

AGATA

   Sí, sí; y jo t' estimo com á germana gran á tú. Y á ells els hi dech la vida; y com que ells son morts te la dech á tú. Y estich prompte á sacrificartho tot, Mariona. (La Mariona va á parlar satisfeta.) Tot, menos el Pere Mártir, que no podría.