Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/119

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


AGATA

Ningú més! Ningú més!

MARIONA

Si jo 't dich que t' enganya! Si jo la conech á l' altra com te conech á tú! Més qu' á tú!

AGATA

Donchs digali qu' es meu el Pere Mártir; que será 'l meu marit per tota la vida.

MARIONA

Qu' ell será 'l teu marit? Tórnamho á dir, aixís, cara á cara! (Agafantla pe 'l coll.)

AGATA

Mariona?!...

MARIONA

Primer ho diré tot jo! Primer!...

AGATA

Que te l' estimas tú potser?... (Ab rábia.) Mariona!

MARIONA, rihent per dissimular.

Jo al Pere Mártir? Jo? Per qui m' has prés á mí? Jo... lo qu' he volgut es avisarte pe 'l teu bé. Com que 'ls meus pares te van tenir com á filla... Per aixó t' ho deya.

AGATA

Sí, sí; y jo t' estimo com á germana gran á tú. Y á ells els hi dech la vida; y com que ells son morts te la dech á tú. Y estich prompte á sacrificartho tot, Mariona. (La Mariona va á parlar satisfeta.) Tot, menos el Pere Mártir, que no podría.