Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/120

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARIONA

 No 'n parlém més d' aixó. Mírat, jo t' he volgut aconsellar, y tú t' ho has prés malament: fora.

AGATA

 Mes, no estás enfadada ab mí? Veritat que no ho estás?

MARIONA

 No, gens, gens.

AGATA

 Donchs deixa que t' abrassi com quan eram petitas. (Li posa la má á la espatlla. La Mariona la deixa fer.) Bona nit y bon 'hora. Té. (Besantla.) Fesme un petó tú ara; de cor.

MARIONA, anantli á fer.

 Y per qué nó?... (Retrocedint rabiosa.) No! No te 'l faig!

AGATA

 Mariona?... Qué 't passa?...

MARIONA

 Res, no tinch res! Déixam!

AGATA

 Mariona!...

(Fuig la Mariona per la segona porta de la dreta. L' Agata la seguia, mes la Mariona ha tancat per dintre.)