Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


MARIONA

No 'n parlém més d' aixó. Mírat, jo t' he volgut aconsellar, y tú t' ho has prés malament: fora.

AGATA

Mes, no estás enfadada ab mí? Veritat que no ho estás?

MARIONA

No, gens, gens.

AGATA

Donchs deixa que t' abrassi com quan eram petitas. (Li posa la má á la espatlla. La Mariona la deixa fer.) Bona nit y bon 'hora. Té. (Besantla.) Fesme un petó tú ara; de cor.

MARIONA, anantli á fer.

Y per qué nó?... (Retrocedint rabiosa.) No! No te 'l faig!

AGATA

Mariona?... Qué 't passa?...

MARIONA

Res, no tinch res! Déixam!

AGATA

Mariona!...

(Fuig la Mariona per la segona porta de la dreta. L' Agata la seguia, mes la Mariona ha tancat per dintre.)