Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/121

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


ESCENA XIV

AGATA, després MÓLLERA y RUFET y després CINQUENAS.

AGATA, després d' una pausa.

Deu meu! Qu' es aixó? Potser sí que la Mariona se l' estima! Aquesta malicia per mí, y aquest neguit... No, aixó no; si ella va ser la primera que 'm va parlar del Pere Mártir... Y 'ls primers dias me cridava quan ell venía... (Pausa.) Els primers dias sí, mentres ell no m' havía dit gran cosa; després no 'm cridava, y ell devegadas parlava ab ella tot baix, y callavan quan me veyan... Deu meu, quina angunia, Deu meu! Eh! Jo no vuy creure res d' aixó; pero vuy aclarirho tot. Y ara mateix, que jo no 'm dormiría aixís.

(Fa per anar cap al cuarto de la Mariona quan entra en Rufet y en Móllera y torna enrera.)

RUFET

No haguessis jugat tan fort.

MÓLLERA

Es que m' estava escoltant al Gregori; y total he perdut tres pessetas.

CINQUENAS

Encara sou per aquí? Lo que 's te que fer es anársen al llit tothom, que 's gasta massa oli.

(En Cinquenas ha anat á tancar la finestra y la porta