Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/146

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





ESCENA VI



CATARINA y GREGORI, després FILOMENA y LLUISETA.


CATARINA

   Surt, Gregori, surt. Ja son fora.

GREGORI

   Pero, dona, ara ells que se las compongan. Veurás; jo m' estich cayent de son, que tota la nit que no dormo.

CATARINA

   Espérat. No 't moguis d' aquí, que aixó no está llest. Y, créume, queda lo millor. Mírat, jo aquí m' assech, y vigilo.

(Venen per lo segon terme de la dreta Filomena y Lluiseta.)
GREGORI

   Pero si aixó no es cosa nostra!

CATARINA

   Seu, seu, tonto.

(En Gregori, sense seure, s' arramba á la paret de casa seva.)
FILOMENA

   Catarina... No 'ns hem pogut esperar que 's fes de dia!