Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/146

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


ESCENA VI

CATARINA y GREGORI, després FILOMENA y LLUISETA.

CATARINA

Surt, Gregori, surt. Ja son fora.

GREGORI

Pero, dona, ara ells que se las compongan. Veurás; jo m' estich cayent de son, que tota la nit que no dormo.

CATARINA

Espérat. No 't moguis d' aquí, que aixó no está llest. Y, créume, queda lo millor. Mírat, jo aquí m' assech, y vigilo.

(Venen per lo segon terme de la dreta Filomena y Lluiseta.)

GREGORI

Pero si aixó no es cosa nostra!

CATARINA

Seu, seu, tonto.

(En Gregori, sense seure, s' arramba á la paret de casa seva.)

FILOMENA

Catarina... No 'ns hem pogut esperar que 's fes de dia!