Qué hi ha, Catarina?
Ara ja no hi ha res. Qué voleu que hi hagi? Que en aquest mon qui la fa la paga.
Ab aquesta ni 'ns hem ficat al llit. Y ab unas orellas que paravam per si sentíam els esquellots!
Que 'ls hem sentit! Els hem sentit! (Rihent.) Y que 'n sabeu de fer aquestas cosas!
Tot es obra del meu home, tot. (Al Gregori.) Ja ho veus com t' alaban.
Pts! Un hom fa 'l que pot!...
Ay, espliquéunosho!
Ves qui s' acluca sens saber com ha anat!
Res, que com ja havíam dat l' avís, quan el sogre ja dormía han anat venint á la quieta els vostres germans, el Vímat, els fills de la coixa, y qué sé jo quí! Una molada de gent! Y al tenirlos á tots dintre casa 'l Gregori se 'ls hi ha posat devant y 'ls hi ha dit: «Companys!...» Y jo he seguit. «Sí, que hem de parar una trampa á una guineu que cada nit s' entafura al vehinat y fa de las sevas la bestiassa...» Y ja 'ns van entendre, ja. No Gregori?
