Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/147

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LLUISETA

   Qué hi ha, Catarina?

CATARINA, rihent satisfeta.

   Ara ja no hi ha res. Qué voleu que hi hagi? Que en aquest mon qui la fa la paga.

FILOMENA

   Ab aquesta ni 'ns hem ficat al llit. Y ab unas orellas que paravam per si sentíam els esquellots!

LLUISETA

   Que 'ls hem sentit! Els hem sentit! (Rihent.) Y que 'n sabeu de fer aquestas cosas!

CATARINA

   Tot es obra del meu home, tot. (Al Gregori.) Ja ho veus com t' alaban.

GREGORI

   Pts! Un hom fa 'l que pot!...

LLUISETA, á Catarina.

   Ay, espliquéunosho!

FILOMENA

   Ves qui s' acluca sens saber com ha anat!

CATARINA

   Res, que com ja havíam dat l' avís, quan el sogre ja dormía han anat venint á la quieta els vostres germans, el Vímat, els fills de la coixa, y qué sé jo quí! Una molada de gent! Y al tenirlos á tots dintre casa 'l Gregori se 'ls hi ha posat devant y 'ls hi ha dit: «Companys!...» Y jo he seguit. «Sí, que hem de parar una trampa á una guineu que cada nit s' entafura al vehinat y fa de las sevas la bestiassa...» Y ja 'ns van entendre, ja. No Gregori?