Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/152

CATARINA

   Sí, sí, l' Agata, l' Agata. (Eh, jo no m' hi puch estar ab aquest dupte. Vaig á fer que cantin.)

(Va cap á la escala; mes tornará enrera al veure baixar á l' Agata)

ESCENA VIII

AGATA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, GREGORI, RUFET y altras donas.

GREGORI, á Catarina.

   Espérat, que surten.

RUFET, á las noyas

   Calleu: l' Agata. L' Agata baixa.

(L' Agata va baixant poch á poch, maquinalment, descabellada, com á boja.)

   CATARINA

LLUISETA, á una noya.

   Y com s' ho deu haver compost pera engrescar al Pere Mártir?

FILOMENA, á altra noya.

   Y gosa á presentarse al devant de la gent!

(Tothom parla baix. L' Agata no repara en ningú.)