Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


RUFET

   Apartéuse; y no li digueu res, que fa molta llástima.

(La Catarina va seguint d' aprop á l' Agata.)
AGATA, ab monotonia.

   Jo 'l vuy matar al Pere Mártir. (Pausa.) Jo 'l vuy matar al Pere Mártir.

LLUISETA

   Fem soroll que 'ns veurá. Feu soroll

(Ella y alguna altre fan soroll.)
AGATA

   Quánta de gent! (Pausa. Mira á tothom.) Qué fan aquí? Per qué 'm míran d' aquesta manera?

LLUISETA

   Jo ja no li parlo may més. Mireu qu' haver sigut la preferida del Pere Mártir! Ella!

FILOMENA, á Rufet.

   Quina vergonya, oi?

RUFET, á las donas.

   Anéusen, anéusen.

(No 's mouhen, menjantse ab los ulls á l' Agata. La Catarina també, aixugantse la suor del front. L' Agata ha quedat mirántselas mentres las donas enrahonan entre ellas.)
AGATA, maquinalment.

   Jo vuy matar al Pere Mártir.

CATARINA, á Gregori que la vol apartar de l' Agata.

   Qu' ara estich per ella 't dich!