Aquesta pàgina ha estat revisada.
RUFET
Apartéuse; y no li digueu res, que fa molta llástima.
(La Catarina va seguint d' aprop á l' Agata.)
AGATA, ab monotonia.
Jo 'l vuy matar al Pere Mártir. (Pausa.) Jo 'l vuy matar al Pere Mártir.
LLUISETA
Fem soroll que 'ns veurá. Feu soroll
(Ella y alguna altre fan soroll.)
AGATA
Quánta de gent! (Pausa. Mira á tothom.) Qué fan aquí? Per qué 'm míran d' aquesta manera?
LLUISETA
Jo ja no li parlo may més. Mireu qu' haver sigut la preferida del Pere Mártir! Ella!
FILOMENA, á Rufet.
Quina vergonya, oi?
RUFET, á las donas.
Anéusen, anéusen.
(No 's mouhen, menjantse ab los ulls á l' Agata. La Catarina també, aixugantse la suor del front. L' Agata ha quedat mirántselas mentres las donas enrahonan entre ellas.)
AGATA, maquinalment.
Jo vuy matar al Pere Mártir.
CATARINA, á Gregori que la vol apartar de l' Agata.
Qu' ara estich per ella 't dich!