Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/155

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


FILOMENA

   Y al devant nostre que 'l crida!

AGATA, girantshi rabiosa.

   Al devant vostre, sí, al devant vostre! (Acostantshi.) Jo vuy matar al Pere Mártir! (Riuhen baixet enburlántsen. Anantlas á esgarrapar ab los brassos estesos y 'ls dits com urpas.) Ah!... Jo vuy matar al Pere Mártir!

(Ho ha dit ab veu fréstega, dominadora.)
CATARINA, cuadrantshi.

   Al Pere Mártir? Tu? Y per qué? Y per qué al Pere Mártir, veyám?

AGATA

   Veyám? Veyám tu! Si ets tu qui m' has de respondre á mí! Tu, que ho sabs tot, y sempre 'm vigilavas, mirantme als ulls, aixís, aixís, quan m' estava ab ell, com un gos que sedeja y ensuma la frescor de l' aygua! Ahont es el Pere Mártir?

CATARINA, ofesa.

   Y qué ho sé jo, per ventura?

LLUISETA, á Agata, burlántsen.

   Tu ho sabrás, vés.

AGATA

   Y per qué ho tinch de saber jo? Per qué? Responeu desseguida! Malas llenguas, que us corseca la gelosia... de mí, y fins de lo que m' acuseu vos moriu d' enveja!... (Ellas replican ofesas.) Totas, sí, totas! Sí que us ho dich, sí: que us moriu d' enveja! Au: á pegarme á mí! Per qué no veniu? Aquí, aquí! Malas donas que sou; perque ell no os ha volgut! Malas donas!