Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/156

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LLUISETA

   Y tu 'ns ho dius?

AGATA

   Jo, sí, jo! Y ab lo cap alt, y ben honrada! (Se n' hi enriuhen.) Ah, malehidas! Donchs ara mateix! Aquí! Malehidas! (Tirantse al demunt d' ellas.)

RUFET, per Lluiseta á qui pega l' Agata.

   Pere Agata! Déixala estar! (L' Agata la deixa.) Y ja s' ha acabat. Totas fora! Deixéula!

GREGORI

   Au d' aquí totas! Y si no jo us escarmento, jo!

(Las donas van sortint rondinant, obehint per forsa á Rufet y Gregori que se 'n van ab ellas.)
AGATA

   Jo vuy veure sanch avuy! Molta sanch! Y la veuré, y la veuré corre per terra, xopantmhi 'ls peus pera esquitxarlas á totas! (Queda abatuda y acaba plorant.) Ay que m' han enganyat á mí! A mí, perque no soch ningú, y faig nosa! Faig nosa á la terra; á la terra, á la terra!

(Sentantse y ab las mans tapantse la cara senglotant. La Catarina la observa d' aprop.)
CATARINA, per Pere Mártir.

   (Ah malas entranyas! Ah si no més t' has estimat á n' aquesta que dius! (Anant cap á la escala.) Veyám la Mariona!)

(Puja rápidament á la casa desapareixent.)