Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/158

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dant espitregada.) Ay pare! Ay mare meva! Ja prou vos he anyorat! Obríume 'ls brassos, que vinch al vostre cor! Rebéume! (Corre á llensarse al mar.)

PERE MARTIR, sortint rápit, detenintla.

   Agata! Per Deu!

AGATA, cridant fort.

   Pare! Mare meva!

PERE MARTIR, abrassantshi.

   Agata del meu cor!

AGATA

   Apártat, mal home, que 'm cridan!

PERE MARTIR

   No, no, Agata!

AGATA, ab rábia.

   Déixam morir!

PERE MARTIR

   May, que tu ets meva! May!

AGATA

   Pares! Cridéume, Pares!

(Cauhen los dos barallantse damunt de la sorra.)
PERE MARTIR

   No, que 't lligo assobre meu!

AGATA

   Que 't mossego! Que 'm deixis! Que 't faré á trossos!

PERE MARTIR

   Ets meva!

AGATA, pegantli ab lo puny á la cara.

   Té, lladre, té! Que jo soch teva? Teva y m' has en-