Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/158

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dant espitregada.) Ay pare! Ay mare meva! Ja prou vos he anyorat! Obríume 'ls brassos, que vinch al vostre cor! Rebéume! (Corre á llensarse al mar.)

PERE MARTIR, sortint rápit, detenintla.

 Agata! Per Deu!

AGATA, cridant fort.

 Pare! Mare meva!

PERE MARTIR, abrassantshi.

 Agata del meu cor!

AGATA

 Apártat, mal home, que 'm cridan!

PERE MARTIR

 No, no, Agata!

AGATA, ab rábia.

 Déixam morir!

PERE MARTIR

 May, que tu ets meva! May!

AGATA

 Pares! Cridéume, Pares!

(Cauhen los dos barallantse damunt de la sorra.)
PERE MARTIR

 No, que 't lligo assobre meu!

AGATA

 Que 't mossego! Que 'm deixis! Que 't faré á trossos!

PERE MARTIR

 Ets meva!

AGATA, pegantli ab lo puny á la cara.

 Té, lladre, té! Que jo soch teva? Teva y m' has en-