Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/160

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


AGATA, rabiosa y plorant.

   Parla, donchs, parla, parla!

(L' Agata anirá barrejant lo nom de sos pares á las paraulas de Pere Mártir, si be cada vegada ab veu més baixa y més plorosa.)
PERE MARTIR, ab energía y sinceritat.

   Sí, Agata, sí; per dirtho tot, sí, Agata! Soch un malvat, sí, sí: he pujat á casa teva, cert; pero t' estimo á tu sola! Hi he anat per la Mariona, cert, per ella, per ella, sí, sí; pero t' estimo a tu sola! Lo que ha sigut ab la Mariona ho he sigut ab moltas altras, jo, jo mateix, sí, sí, pénsat tot lo que vulgas de mal home en mí, tot, tot ho he sigut; pero no n' he estimat á cap altra, may, may; y t' estimo á tu sola! No hi ha paraulas perque ho vegis aixó, reira de Deu, no més hi ha 'ls meus ulls, que t' ho diguin y l' alé de la meva ánima que t' ho probi! (Agafantla pels brassos.) Acóstat, míram y gosa, gosa á no creurem! Eh que tu 'm creus? Eh que 'm creus? Ah, per forsa, que jo ho vuy que 'm creguis, que 'm moriría si no 'm creguessis desesperat y consumit de rábia!

AGATA

   Ah si jo ho sapigués que t' havías de consumir desesperat y com voldría no haverte estimat may ni estimarte, pera dirho tota la vida que no 't creya! Y com me revenjaría, enrihentme de tu igual que una boja! Y que 'n sería de felís tota sola jo, freda y glassada que fos, vejente corsecar fins que 't morisses de rábia! Mes teninte com te tinch ara, aixís, ay que jo no t' ho puch dir que no 't crech, perque tot en mí, ánima y cos, Pere Mártir, ho está dihent que ho crech que m' estimas; que tot, tot ho está dihent que m' estimas, que ho diu aquest cel, y ho diu aquest mar, y ho diu aques-