Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ta terra, que 's fa de dia no més que per nosaltres; que som nosaltres ab nostre goig qui la fa tornar de dia! Y aixís, aixís voldría que sempre 'ns estéssim; tu mirantme no més que á mí de tot lo del mon, y jo teninte pe 'l coll, estrenyente, recullinte l' alé, adorminte ab petons; y vigilante adormit el cap sobre ma espatlla, per si del cor te pujés un altre nom que no fos el de l' Agata, y, avans de que 'l diguessis, ofegártel als llabis ab els meus, besante y mossegante á tu y á aquest nom. Pere Mártir, y matante, matante!

PERE MARTIR

   Agata! Agata! Sí, sí, aixís, aixís! Si jo may digués un altre nom que no fos el teu, si jo estimés á un altra que no fossis tu, mátam, sí, mátam!

AGATA

   Ah malehida la Mariona que 'm fa dubtar d' aquest home! Que t' ha volgut arrencar d' aquí! A tu, al meu Pere Mártir! (Ab resolució.) Mira: digamho que l' aborreixes y la malaheixes á la Mariona.

PERE MARTIR

   Sí, sí!

AGATA

   Sí, sí, no! Maleheixla, maleheixla.

PERE MARTIR

   Sí, malehida: la maleheixo, la maleheixo!

AGATA, molt resolta.

   Pere Mártir, júram per la memoria dels meus pares, que d' enmitj de l' aygua veig sos ulls que 'ns miran, júram que may, que may més li parlarás, ni la veurás may més á la Mariona.

PERE MARTIR

   May més, t' ho juro; may més, Agata!