Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/167

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA, á l' Agata, rihent.

   S' estiman! S' estiman!

PERE MARTIR, á Mariona.

   Déixam! (Sense poderse despendre d' ella.)

MARIONA, per l' Agata sempre rihent.

   Ens estimém! Ens estimém!

AGATA, á Pere Mártir.

   Ah, lladre! Té! Y móret!

(Clavantli per la esquena la fitora.)
PERE MARTIR

   Ah! Jesús! (Cau á terra.)

CATARINA, ficantse á casa seva.

   (Gracias, Agata!)

AGATA, rihent estrepitosament.

   Rihém tots, ara! Rihém forsa!

MARIONA, ab horror.

   Correu!

PERE MARTIR

   Ay, Agata! Contra mi, tu?! Qué has fet!

AGATA, seguint rihent.

   M' he revenjat! Quina alegría! Ja estich revenjada! {{Dreta|(La seva riallada acaba ab gemech.)

MARIONA

   Ella t' ha mort, ella, Pere Mártir!

(Acostantse á Pere Mártir rabiosa.)
PERE MARTIR

   No, no t' acostis; que jo no 't vuy á tu, que jo no més vuy á ella! L' Agata, l' Agata es meva!