Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/168

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


AGATA

   Tu á mi? Donchs era veritat! Oh! Qué he fet!

PERE MARTIR

   T' estimo á tu, á tu sola! (Ella s' hi abrassa.) Y jo venia á trobarte! Deu meu! (Mor.)

MARIONA

   Veniu! Correu!

(Ve gent del poble. Un dels primers d' arribar, es en Baltasanet. Venen també Rufet y Móllera.)
AGATA, fent un crit.

   Ah! Jo no vuy que moris, qu 'ets meu! (A la gent que s' hi acosta.) Deixéunos, mala gent! Aixó es meu! Es la meva vida! Vosaltres ja ho teniu tot, lo del mon y del cel: jo no més tinch á n' ell!

BALTASANET

   Al Pere Mártir? Si ja és mort!

AGATA

   Ah! (Cridantlo com boja.) Pere Mártir!

(Se sent repicat un instant y al lluny las campanas.)
BALTASANET

   Y tocan per vostre casament!...

AGATA, plorant ab rábia.

   Y jo l' he mort! Jo l' he mort! (Ab crit fort, encarantse ab la Mariona, plorant rabiosa.) Ah no! Pere Mártir!

MARIONA

   Heretje! Mala sanch! Sí, sí: l' has mort tu mateixa!

AGATA

   Sí, sí, jo, sí: y al matarlo ha quedat pera sempre