Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/169

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

meu! Y tú t' has quedat una perduda; sola, més rica: rica, sí, mes dintre del or, bagassa, bagassa, bagassa!

MARIONA, sense haverla deixat acabar.

   Malagrahida, que m' ho deus tot, que fins la vida la deus als meus pares!

AGATA

   La meva vida?! Si no te la vuy la vida! Apartéuvos!

POBLE

   No! Aturéula!

(Van corrent darrera d' ella sens poderla aturar.)
AGATA, corrent rocas amunt.

   Fora tothom! Deixéume! Malehit siga 'l dia que 'm va recullir aquesta terra!

BALTASANET, y altre gent.

   Aturéula! Aturéula!

AGATA

   Pares! Ja torno! Mare! Pare!

(Se llensa al mar. Xiscle d' esglay de tothom.)
BALTASANET

   Senyor, misericordia!

(La Mariona estará apoyada en la barana de la escala amagant la cara en las mans. En Pere Mártir haurá quedat mort al mitj, sol. Comensa á enrogirse l' horitzó anunciant lo día, y las campanas tornan á tocar á festa mentres cau lo




TELÓ