Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


CATARINA

     Jo prou que m'ho penso.

LLUISETA

     A quí?

CATARINA

     A la d'aquí devant. (Tornant à la feyna.)

FILOMENA, à Lluiseta

     A la Mariona?

LLUISETA

     Es clar que vol dir á la Mariona; perque la pobra de la Agata...

CATARINA, acostantshi.

     Veureu. Ell passa y traspassa; y no hi ha dia que no 's fiqui á la casa ab escusas de que vol comprar un llaut al oncle d'ella.

LLUISETA

     Vetaquí perque, quan ha baixat la mariona, ell se'n hi ha anat al darrera. Y es clar, la deu haver aconseguida. (Mirant cap á la banda esquerra.)

FILOMENA

     Cá, dona, cá. La Mariona no pot ser; perque jo he sentit á dir al seu oncle que si el Pere Mártir festejava una xicota qu' ell en disposés, més se la estimaría morta. Y com que fa de pare á la Mariona, que li vol deixar tot...

LLUISETA

     Ves si seria la Agata! Si es boja l'Agata!

MÓLLERA, á Rufet

     Que'n tornan á parlar! (Acostantshi.)