Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


RUFET, á Móllera

     Y que'n parlin!

FILOMENA

     Veyám que hi diheu vosaltres. A qui festeja el...?

LLUISETA, fentla callar

     Res, res. Aneu.

MÓLLERA, cremat

     Volém saber qué déyau.

LLUISETA

     Deyam... que...'l que s'enamori de l'Agata encara té de néixer.

RUFET, á Móllera

     Veus?

MÓLLERA, á la Filomena

     Aixó déyau?

LLUISETA, dissimulant

     Sí, aixó: perque l'Agata, com que Deu sab si es cristina, y ni se sab d'ahont ha vingut, ja ho coneix ella mateixa que ningú la voldrá may. Ara la Mariona, com que ha tingut tants embolichs ab altres... La Mariona ja es altra cosa. Veritat, Catarina?

(En Móllera disputa ab en Rufet sostenint que parlaven d'en Pere Mártir.)
CATARINA

     Oh, la Mariona prou.

FILOMENA

     Bueno, no potser l'Agata, es clar, mes tampoch la Mariona, perque ja us he dit qu'ell...

MÓLLERA

     Ell? Aixó: quí es ell?