Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA III


CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, RUFET y MÓLLERA.

LLUISETA

   Heu sentit? Festejan.

FILOMENA

   Sí que festejan.

CATARINA

   Tan pocavergonya es ell com ella.

RUFET, à Móllera

   Veus? No la festejará á la Lluiseta, qu'ara té á la Mariona.

MÓLLERA

   Maria Santíssima, ja s'ha fet seva á la Mariona!

(La Catarina riu maliciosament.)
LLUISETA

   Hi va per cuartos l'home. Y ella, la bleda assoleyada, rihent! Ah! (Ab fástich.)

FILOMENA, als minyons.

   Vaja, que no'n sabeu vosaltres de dir aquestas cosas de... l'áncora y'l timó: y que ho ha fet anar ab una gracia!

CATARINA, desdenyosa.

   Qué dius, qué dius! Igual fa ab totas, que ja ho sé jo.