Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


FILOMENA

   Donchs á mí m'ha agradat sentirli.

(Las altras s'esvolotan.)
MÓLLERA, á Rufet.

   Yu, qu'ara't pendrá la Filomena!

LLUISETA, gelosa de la Filomena.

   Bé, á tu no t'ho dirá may aixó.

FILOMENA

   Potser perque jo no ho vuy, ves! A tu si que ni t'ha mirat.

RUFET

   Be, á cap de les duas. Prou, prou.

CATARINA

   (Fan cas d'unas cosas aquestas!) Bojotas, més que bojotas. Qué n'heu de fer vosaltres d'aqueix home? Tot el dia ab lo mateix! Ja us ho he dit: á n'ell li clavaria una bona pallissa, y de cap á mar.

RUFET

   Ay, ay! Y per qué us hi enfadeu vos?

CATARINA

   Jo? Per... per aquestas.

LLUISETA

   A mi'm fa un fástich!

FILOMENA

   Ay sí, sí!

CATARINA

   Y m'hi enfado per vosaltres, qu'us fa por aquest ximple.