Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
FILOMENA

 Donchs á mí m'ha agradat sentirli.

(Las altras s'esvolotan.)
MÓLLERA, á Rufet.

 Yu, qu'ara't pendrá la Filomena!

LLUISETA, gelosa de la Filomena.

 Bé, á tu no t'ho dirá may aixó.

FILOMENA

 Potser perque jo no ho vuy, ves! A tu si que ni t'ha mirat.

RUFET

 Be, á cap de les duas. Prou, prou.

CATARINA

 (Fan cas d'unas cosas aquestas!) Bojotas, més que bojotas. Qué n'heu de fer vosaltres d'aqueix home? Tot el dia ab lo mateix! Ja us ho he dit: á n'ell li clavaria una bona pallissa, y de cap á mar.

RUFET

 Ay, ay! Y per qué us hi enfadeu vos?

CATARINA

 Jo? Per... per aquestas.

LLUISETA

 A mi'm fa un fástich!

FILOMENA

 Ay sí, sí!

CATARINA

 Y m'hi enfado per vosaltres, qu'us fa por aquest ximple.