Oh, aixó es un cop al any; perque tal dia com avuy l'Agata va venir el primer cop al poble d'aquella manera tan estranya. (A Rufet y Móllera) Y vosaltres á trevallar, que d'avuy en quinze la vuy llesta aqueixa barca. Jo ja ho hauría deixat corre aixó de la missa, perque á l'Agata prou faig ab tenirla ab nosaltres; pero'l Baltasanet es tan tossut!...
Pobre sogre! Ell diu que'ls pares de la mariona van prometre á Nostre Senyor que cada any la farían dir la missa.
Pero'ls pares de la Mariona ja son morts.
Vaja, home, vaja, que no es pas tan gran sacrifici. Y si á la Mariona la feu pubilla de podeu fer aixó per la pobreta de l'Agata qu'ells s'estimavan tant.
Quína sort la Mariona, avi Cinquenas!
Ja será rica, ja; més que tothom del poble, encare que te'n enburlis.
No vuy dir per aixó. (Riu Catarina.) Pe'l promés, home, pe'l promés.
Quín promés? (Tots riuhen.) No festeja pas la Mariona. Y'l dia que's vulga casar ja n'hi buscaré un jo del seu bras. De qué riheu?
