Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


FILOMENA, id.

   Qu' es cas!

CATARINA

   Donchs sí qu' es veritat, sí, que nosaltres ho hem sentit aquí mateix.

CINQUENAS

   Qué heu sentit, veyám, qué?

MÓLLERA

   Amoretas.

LLUISETA

   Y la manera de dirho ell.

FILOMENA

   Y el riure d'ella.

RUFET

   Ben clar, ben clar no hem sentit res.

CINQUENAS

   Ah! Ja m'ho pensava.

CATARINA

   Donchs ben clar, sí, jo , jo; que ab lo que deyan ja n'hi ha prou. Y que vos... no teniu vergonya si ho consentiu.

CINQUENAS

   Es que això no ho consentiré may: perque ell es un perdut, un jugador.

CATARINA

   Sí, y sabent lo qu' es, heu deixat aficionar á la Mariona, donantli entrada á casa vostra.

CINQUENAS

   Me deya que 'm volia comprar un llaut. (Riuhen.)