Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PERE MARTIR

   Si? Forsa? (Acostantshi.) Més del que m'estimavas á mi? (Dubtantho.) Vaja!...

CATARINA, mirant per tot.

   Es que jo no t' he estimat may a tu. Ni sé de qué 'm parlas.

PERE MARTIR

   Si ningú 'ns escolta, dona. Y ja ho sé: 'l passat, passat; que no seré pas jo qui ho fassi corre.

CATARINA

   Com que jo 't desmentiría, y t' ompliría la cara de revessos.

PERE MARTIR

   Y farias molt be, veus? Com se va acabar lo nostre, se deuhen acabar aquestas cosas quan un se 'n cansa; sobretot quan ningú n' ha sapigut ni aixís.

CATARINA

   Bueno, bueno. (Volguent dir que se 'n vagi)

PERE MARTIR

   Va venir un dia en que tots plegats, tu á mí y jo á tu, 'ns vam comensar... á fer fástich; y... llestos. Vaig llensar la clau del hort de casa teva á mar, ja ho saps... Y á tu 't va agradar més el Gregori; y...

CATARINA

   Y encara gosas á parlarne, després que?... (Ab fástich.) Ah! Ja no me 'n recordo de tot aixó jo.

PERE MARTIR

   Négaho que quan ho vam deixar corre ja no m'estimavas gayre, négaho.