Be, si.
Qué, si?
Que sí que no t' estimava gayre, y que vam fer molt be d'acabarho, perque... (Constantli contenirse.) Tu no has tingut may ánima, ni gens de bon cor.
No m' ho deyas pas aixís alashoras!
Que no? (Fingint alegria) Perque no havía conegut encara al Gregori. Y á ell sí que me l'estimo, perque ell no més m'ha volgut á mí, y no voldrá may més á cap més dona.
Aixís m'agrada; que t'ho preguis rihent.
Que n' havías dubtat may de que tant se 'm endonava de tu com?... (Ab un moviment despreciatiu)
Y com volías que 'n dubtés, si... l'endemá, veus, ja ni m' enrecordava ni de tu, ni... Si alashoras va ser quan vaig empendre la xicota del molí Alt!
Sí, sí, ja ho sé, ja: no 't cansis.
Ara lo qu' haurías de fer tu es ajudarme.
Que jo t' ajudi? Jo?
