Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CATARINA, contenintse.

   Be, si.

PERE MARTIR

   Qué, si?

CATARINA

   Que sí que no t' estimava gayre, y que vam fer molt be d'acabarho, perque... (Constantli contenirse.) Tu no has tingut may ánima, ni gens de bon cor.

PERE MARTIR

   No m' ho deyas pas aixís alashoras!

CATARINA, rabiosa.

   Que no? (Fingint alegria) Perque no havía conegut encara al Gregori. Y á ell sí que me l'estimo, perque ell no més m'ha volgut á mí, y no voldrá may més á cap més dona.

PERE MARTIR

   Aixís m'agrada; que t'ho preguis rihent.

CATARINA

   Que n' havías dubtat may de que tant se 'm endonava de tu com?... (Ab un moviment despreciatiu)

PERE MARTIR

   Y com volías que 'n dubtés, si... l'endemá, veus, ja ni m' enrecordava ni de tu, ni... Si alashoras va ser quan vaig empendre la xicota del molí Alt!

CATARINA

   Sí, sí, ja ho sé, ja: no 't cansis.

PERE MARTIR

   Ara lo qu' haurías de fer tu es ajudarme.

CATARINA, contenint la indignació

   Que jo t' ajudi? Jo?