Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
PERE MARTIR

 Y sí.

CATARINA

 Y m' ho gosas á proposar á mí aixó?

PERE MARTIR

 Es que si no 'm creuré que 't va saber greu; perque m' ho dius tot d' una manera...

CATARINA

 Donchs sí que t' ajudaré, vaja, perque no 't creguis que 't tinch malicia. Jo malicia á tu, noy? Ets molt vanitós! Potser sí que 't pensas... Pts!

PERE MARTIR

 Be, déixaho corre.

CATARINA, rihent

 Lleig! Fastigós!

PERE MARTIR

 Las paus, eh?

CATARINA

 Las paus no, perque may ens hem fet la guerra. Y ara vésten que ja veig venir al Gregori ab la barca.

PERE MARTIR

 Donchs adeu. Y en senyal de que som amichs y que m' ajudarás, tócala. (Li allarga ell la má: ella s'aixuga la seva ab lo devantal).

CATARINA

 Aixó ray. (Li va á donar y la retira) Eh! No, que t' enmascararía.

PERE MARTIR

 Com vulgas. (Anántsen per la esquerra)