Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PERE MARTIR

   Y sí.

CATARINA

   Y m' ho gosas á proposar á mí aixó?

PERE MARTIR

   Es que si no 'm creuré que 't va saber greu; perque m' ho dius tot d' una manera...

CATARINA

   Donchs sí que t' ajudaré, vaja, perque no 't creguis que 't tinch malicia. Jo malicia á tu, noy? Ets molt vanitós! Potser sí que 't pensas... Pts!

PERE MARTIR

   Be, déixaho corre.

CATARINA, rihent

   Lleig! Fastigós!

PERE MARTIR

   Las paus, eh?

CATARINA

   Las paus no, perque may ens hem fet la guerra. Y ara vésten que ja veig venir al Gregori ab la barca.

PERE MARTIR

   Donchs adeu. Y en senyal de que som amichs y que m' ajudarás, tócala. (Li allarga ell la má: ella s'aixuga la seva ab lo devantal).

CATARINA

   Aixó ray. (Li va á donar y la retira) Eh! No, que t' enmascararía.

PERE MARTIR

   Com vulgas. (Anántsen per la esquerra)