Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA, quan ell es lluny

   Amichs, sents? Y t' ajudaré.

PERE MARTIR

   Es que me 'n refio. (Desapareixent)

CATARINA

   (Com hi ha neu que l' ajudaré; fins que 'l perdi. Gosarmho á dir á la cara lo que m' ha dit! Que li feya fástich! Y ara á rebre al Gregori, qu 'ell sí que m' estima, 'l pobre! Ah, ja es aquí la barca.)


ESCENA VII


CATARINA, AGATA, BALTASANET, GREGORI y dos mariners. Quan s'indiqui FILOMENA, LLUISETA y altras donas. RUFET, MÓLLERA y altres homes. Agata, Baltasanet, Gregori y 'ls dos mariners venen en la barca.
GREGORI, desde la barca

   Catarina!

CATARINA

   Gregori!

GREGORI

   Mírat, dos rojals per tu! Com que sé que t'agradan

(Ha saltat en terra)
CATARINA

   Veyámlos, veyámlos! Que son grossos! Encara saltan!