Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA, quan ell es lluny

 Amichs, sents? Y t' ajudaré.

PERE MARTIR

 Es que me 'n refio. (Desapareixent)

CATARINA

 (Com hi ha neu que l' ajudaré; fins que 'l perdi. Gosarmho á dir á la cara lo que m' ha dit! Que li feya fástich! Y ara á rebre al Gregori, qu 'ell sí que m' estima, 'l pobre! Ah, ja es aquí la barca.)




ESCENA VII


CATARINA, AGATA, BALTASANET, GREGORI y dos mariners. Quan s'indiqui FILOMENA, LLUISETA y altras donas. RUFET, MÓLLERA y altres homes. Agata, Baltasanet, Gregori y 'ls dos mariners venen en la barca.
GREGORI, desde la barca

 Catarina!

CATARINA

 Gregori!

GREGORI

 Mírat, dos rojals per tu! Com que sé que t'agradan

(Ha saltat en terra)
CATARINA

 Veyámlos, veyámlos! Que son grossos! Encara saltan!