Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


FILOMENA

   Sí, ves si 'ns hi tirarém de cap á mar nosaltres!

AGATA

   Tenen por! No gosan!

LLUISETA

   Y si 'ns hi quedavam?

AGATA, ab entussiasme

   Per sortir, mira: picas á terra ab el peu, obras els brassos, y amunt! Ara, per no sortir may més... ajuntas els brassos ben estrets assobre 'l pit, com si estessis sola al mon y per despedirte, no tenint á ningú á qui abrassar, t' abrassessis ben fort á tú mateixa... y no tornarias may més assobre l' aygua. May més. May més.

FILOMENA

   Dius unas cosas devegadas!... (L' Agata riu fort.)

LLUISETA

   Veurás, no volém estar tristas nosaltres. T' hi deus haver deixat caure per broma á l' aygua tu.

(Totas diuhen que sí, bromejant)
AGATA, enfadada

   Qu' us he dit que no! Tossudas! Que no!

RUFET

   Donchs com ha estat?

AGATA

   Ha estat... (Cambiant y al últim rihent) Veuréu com ha estat, veuréu. Donchs que al caure las dotze horas de la nit, el Baltasanet que feya d' arbororayre m'ha emprés dihentme: "Veyám, veyám,