Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
FILOMENA

 Sí, ves si 'ns hi tirarém de cap á mar nosaltres!

AGATA

 Tenen por! No gosan!

LLUISETA

 Y si 'ns hi quedavam?

AGATA, ab entussiasme

 Per sortir, mira: picas á terra ab el peu, obras els brassos, y amunt! Ara, per no sortir may més... ajuntas els brassos ben estrets assobre 'l pit, com si estessis sola al mon y per despedirte, no tenint á ningú á qui abrassar, t' abrassessis ben fort á tú mateixa... y no tornarias may més assobre l' aygua. May més. May més.

FILOMENA

 Dius unas cosas devegadas!... (L' Agata riu fort.)

LLUISETA

 Veurás, no volém estar tristas nosaltres. T' hi deus haver deixat caure per broma á l' aygua tu.

(Totas diuhen que sí, bromejant)
AGATA, enfadada

 Qu' us he dit que no! Tossudas! Que no!

RUFET

 Donchs com ha estat?

AGATA

 Ha estat... (Cambiant y al últim rihent) Veuréu com ha estat, veuréu. Donchs que al caure las dotze horas de la nit, el Baltasanet que feya d' arbororayre m'ha emprés dihentme: "Veyám, veyám,