Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/47

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



ESCENA VIII



AGATA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI, MÓLLERA, RUFET, altres homes y donas y MARIONA que vé de la dreta.
MARIONA

   Encara sou aquí? Si vá á comensar la missa!

AGATA

   Ara hi anem, ara, Mariona. Y vina, que 't vuy fer un petó... més petó que may. (Li fá). Aquest val pera un miler de petons. A tu sí que t' estimo! Mireu, noyas, els pares d' aquesta m' estimavan més á mi! Y com ara son morts á n' ella es á qui més m' estimo de tot el mon jo. Eh que tu també m' estimas, Mariona?

MARIONA

   Sí, dona, sí. Pero estigas per la missa.

CATARINA

   Anemhi, anemhi. (Sortint de casa seva.)

MARIONA, á Catarina

   Us estich molt agrahida jo á vos y á n' aquestas. (Per Lluisa y Filomena) Que li heu posat un cap al oncle!...

LLUISETA

   Nosaltres?

CATARINA, á Mariona

   Tu li deus haver posat.