Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/47

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



ESCENA VIII



AGATA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI, MÓLLERA, RUFET, altres homes y donas y MARIONA que vé de la dreta.
MARIONA

 Encara sou aquí? Si vá á comensar la missa!

AGATA

 Ara hi anem, ara, Mariona. Y vina, que 't vuy fer un petó... més petó que may. (Li fá). Aquest val pera un miler de petons. A tu sí que t' estimo! Mireu, noyas, els pares d' aquesta m' estimavan més á mi! Y com ara son morts á n' ella es á qui més m' estimo de tot el mon jo. Eh que tu també m' estimas, Mariona?

MARIONA

 Sí, dona, sí. Pero estigas per la missa.

CATARINA

 Anemhi, anemhi. (Sortint de casa seva.)

MARIONA, á Catarina

 Us estich molt agrahida jo á vos y á n' aquestas. (Per Lluisa y Filomena) Que li heu posat un cap al oncle!...

LLUISETA

 Nosaltres?

CATARINA, á Mariona

 Tu li deus haver posat.