Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
AGATA, rihent

   No 'm feu riure!

RUFET

   Y veyam: com ha acabat alló dels dos peixos?

(Tots insisteixen pera que ho acabi de contar.)
AGATA

   Donchs ha acabat, que perseguintlos, al darrera se 'n venia un de molt gros tot fet un esparrafall, y ja badava la bocassa pera engolirlos quan jo qu' he aixecat la fitora y li he tirada ab tant coratje que al clavarli me n' hi he anat al darrera. (Rihent.) Malehitsiga! Y tota contenta jo ni hi pensava en que m' engolia en aquella aygua, sino en que 'l lladregot y assessino era ben mort! Ah quina alegria! Que se 'ls mengi ara, jo 'm deya, y vinga glops d'aygua! Y res més: que 's van salvar els enamorats; y el peix gros se 'l menjará algun senyorás aquest vespre. Y jo vaig tornar á sortir á dalt y 'm vaig agafar á un rem que m' allargava 'l Baltasanet y aquí 'm teniu dreta y bona, y aixugantme.

LLUISETA

   Ara vé la Mariona: y ab cara d' enfadada.

(Ho ha dit á la Catarina que ab Baltasanet y Gregori han seguit entrant y surtint de la casa.)
CATARINA, á Lluiseta

   Es que ja té á sobre la repulsa del Cinquenas.