Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
AGATA

 Ja hi estich feta jo á veure sanch! No 'm fá res á mi la sanch! (Tots procuran calmarla.)

BALTASANET, sortint de la casa.

 Ja feu enfadar á l' Agata, bonas pessas?

CATARINA, calmant á l' Agata

 Vaja, prou. No se 'n parli més.

BALTASANET, bromejant.

 Ja ho sabs, Agata, jo soch el teu enamorat y tu la meva enamoradeta, que á mi tant se m' endona que vingas de llevant com de ponent, perque ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros. Ab aixó 'l dia que 't vulgas casar ab mi, trona avall y las amonestacions plegadas, perque si 'ns esperavam qui Mare de Deu ho sab si hi foram á temps!

AGATA

 Vos sí que m' estimeu, Baltasanet!

BALTASANET

 Com tothom, dona.

RUFET, ab indiferencia.

 Y es clar que t' estimem!

AGATA

 Si?...

(En Baltasanet parla á tothom á favor de l' Agata que 's va tranquilisant)
CATARINA, entrant á sa casa.

 Y es clar que sí.

BALTASANET

 Agata... Y escolta, escolta: potser sí qu 'aquell peix enamorat era jo.