Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
AGATA

   Ja hi estich feta jo á veure sanch! No 'm fá res á mi la sanch! (Tots procuran calmarla.)

BALTASANET, sortint de la casa.

   Ja feu enfadar á l' Agata, bonas pessas?

CATARINA, calmant á l' Agata

   Vaja, prou. No se 'n parli més.

BALTASANET, bromejant.

   Ja ho sabs, Agata, jo soch el teu enamorat y tu la meva enamoradeta, que á mi tant se m' endona que vingas de llevant com de ponent, perque ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros. Ab aixó 'l dia que 't vulgas casar ab mi, trona avall y las amonestacions plegadas, perque si 'ns esperavam qui Mare de Deu ho sab si hi foram á temps!

AGATA

   Vos sí que m' estimeu, Baltasanet!

BALTASANET

   Com tothom, dona.

RUFET, ab indiferencia.

   Y es clar que t' estimem!

AGATA

   Si?...

(En Baltasanet parla á tothom á favor de l' Agata que 's va tranquilisant)
CATARINA, entrant á sa casa.

   Y es clar que sí.

BALTASANET

   Agata... Y escolta, escolta: potser sí qu 'aquell peix enamorat era jo.