Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gú que 'm vulga á mi? Quin mal he fet jo perque tothom m' aborreixi? (Enfadantse) Qué he fet? (A la Lluiseta) Alsa, á dirho desseguida! Tu que te 'n rius, á dirho!

LLUISETA

   No ho sé jo.

AGATA

   A dirho! O sino aquí mateix!... (Anantli á pegar)

FILOMENA, interveninthi.

   Ave María! Déixala!

LLUISETA

   Desseguida pega aquesta! (Totas la apartan)

AGATA, rabiosa

   Donchs perque m' aborriu á mi? Será perque no he nascut entre vosaltres? Perque no sabeu d'ahont vinch que diheu? Donchs he vingut com vosaltres del cel jo.

LLUISETA, plorant cremada.

   Pero 'ls nostres pares no eran heretjes. (Fugint.)

AGATA, correnthi al darrera y agafantla.

   Remalehida! Els meus pares, remalehida? No 'ls anomenis may més als meus pares! (Ella vol replicar) Y si 'ls anomenas te mataré! Te mataré!

MÓLLERA, ananthi

   Y per qué tens de pegar á la Lluiseta? Boja!

AGATA

   Y á tu, y á tothom!

(Llensa contra en Móllera la fitora; no 'l toca)
CATARINA, sortint de casa seva.

   Pero Agata! Qué fas? (La conté ab altres.)