Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PERE MARTIR, festós

   Gracias á Deu, sí; pero veurás, noya, sempre al teu costat no puch serhi.

MARIONA

   Ens en passa una de molt grossa, Pere Mártir, que no sé com t' ho diga.

PERE MARTIR

   La mes grossa sería que no 'ns estimessim: estimantnos que 'ns pot passar á nosaltres? (Exagerat) Perque jo ja ho sabs si t' estimo. Dimontri, si t' estimo! Si aixó es una bojeria, créume: y tu 'n tens la culpa, perque ets tant maca y tant garbosa, que no n' hi ha cap com tu ni en aquest mon ni en l' altre. Vuy dir á l' América.

MARIONA

   Ja fas bé de dírmelas, ja, aquestas cosas, que prou me convenen; perque tinch una malicia y una pena que no sé qué 'ls hi faria als que 's fican ab nosaltres! Qué n' han de fer ells, veritat Pere Mártir?

PERE MARTIR

   Ells?... Res n' han de fer, es clar, res. Pero veurás, de qué 'm parlas ara?

MARIONA

   Que al oncle li han anat ab que nosaltres festejém; y s' ha posat!... Res, que m' ha dit que si 'm veu may més enrahonar ab tu ja no 'm fará pubilla.

PERE MARTIR

   Y per aixó t' amohinas? Y nosaltres enrahonem com si res! Ja hi estich fet á n' aquestas cosas. Ves qui ho goberna á n' aixó que tenim aqui dintre! (Pe'l cor) Veyam el teu?