Gracias á Deu, sí; pero veurás, noya, sempre al teu costat no puch serhi.
Ens en passa una de molt grossa, Pere Mártir, que no sé com t' ho diga.
La mes grossa sería que no 'ns estimessim: estimantnos que 'ns pot passar á nosaltres? (Exagerat) Perque jo ja ho sabs si t' estimo. Dimontri, si t' estimo! Si aixó es una bojeria, créume: y tu 'n tens la culpa, perque ets tant maca y tant garbosa, que no n' hi ha cap com tu ni en aquest mon ni en l' altre. Vuy dir á l' América.
Ja fas bé de dírmelas, ja, aquestas cosas, que prou me convenen; perque tinch una malicia y una pena que no sé qué 'ls hi faria als que 's fican ab nosaltres! Qué n' han de fer ells, veritat Pere Mártir?
Ells?... Res n' han de fer, es clar, res. Pero veurás, de qué 'm parlas ara?
Que al oncle li han anat ab que nosaltres festejém; y s' ha posat!... Res, que m' ha dit que si 'm veu may més enrahonar ab tu ja no 'm fará pubilla.
Y per aixó t' amohinas? Y nosaltres enrahonem com si res! Ja hi estich fet á n' aquestas cosas. Ves qui ho goberna á n' aixó que tenim aqui dintre! (Pe'l cor) Veyam el teu?
