Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


MARIONA, fentse enrera.

   Es que no 'm faria pubilla. Y ho deixaría tot als altres parents.

PERE MARTIR

   Aixó m' agrada, aixó! Ah qu' anem bé ara! Quan més privat m' engresco jo. Mírat, una vegada...

MARIONA

   Es que tu no sabs lo qu' ell té, qu' es molt rich.

PERE MARTIR

   Y qué n' hem de fer nosaltres dels diners, digas? Y si ara fugissim, Mariona? Desseguida está fet: y mira, á mi no 'm fa res aixó de robar una noya.

MARIONA

   Ah, aixó no!

PERE MARTIR

   Pe 'l que dirán? Que ho fas pe 'l disgust al Cinquenas?

MARIONA

   No per res d'això, que ja ho sé que moltas se corsecarían d' enveja. Veurás, si l'oncle 'm fos pare ja estaríam fugint, pero sentme no mes qu' oncle... Si 's moría entretant, mírat jo com quedaría, mírat: res.

PERE MARTIR

   Veurás, tira pe 'l cap que vulguis; jo no 't deixo corre.

MARIONA

   Oh, aixó es clar que no!

PERE MARTIR

   Si ara m' engresco jo! Ja veurás, ja veurás com farém parlar á la gent. Te seguiré per tot, y t' empendré allá ahont siguis...