Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PERE MARTIR

   Bé, broma, riure, sabs? May com á tu. Passar per devant de casa teva, y dirli cosas, y...

MARIONA

   Oy, oy, oy! No, no, qu' ella s' ho creuría la bestia, y jo 'm moriría de gelosa; perqu' ho soch molt de gelosa de tant que t' estimo!

PERE MARTIR

   Tant m' estimas, que pensas ab els cuartos del oncle mes que ab mi...

MARIONA

   Veyam, y ab qui ho farías veure, veyam.

PERE MARTIR

   Es cuestió de rumiarsho aixó.

MARIONA

   Potser... potser... Ja 'n sé una que 'ns convé: la filla del Tomás sastre.

PERE MARTIR

   Per qui m' has prés ara? Aquella que mira malamente, y es més negre!... y ja ni se sab quina edat té?

MARIONA

   Potser si que te la triarías guapa!

PERE MARTIR

   Sembla mentida que á un home de la meva anomenada li vingas ab una invensió com aquella! Veus, ab aixó m' has agraviat.

MARIONA

   Donchs té de ser ella. Ella, ella.