Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PERE MARTIR

   Y ab aixó qué tindríam? De primer que jo, vaja, no ho podría fer creure; y després que tampoch te veuría á tu.

MARIONA

   Aixó es veritat. Ay que pateixo, perque si acaban la missa y tornava l' oncle!...

PERE MARTIR

   Véus, si fos una que visqués á vora de casa teva ó per aqui al voltant...

MARIONA

   Ja 'n sé una; no 'n parlém més.

PERE MARTIR

   Quina?

MARIONA

   Una qu' es á casa mateix: l' Agata. Ja està dit. Mírat, l' oncle tant se li endona de l' Agata com de res; perque 'ls que la van recullir eran els meus pares. Donchs li faré creure al oncle que tu has vingut á casa aquestos dias per ella, y que si 'm parlavas era d' ella.

PERE MARTIR

   Pero si... si l' Agata es de lo més renoch del poble; que va tota estripadota... Si es, com si diguessim, una criada.

MARIONA

   No mira pas malament ni es vella?

PERE MARTIR

   No ho crech: sino que rebaixa festejar aquest rebuig; y un home 's desacredita, y després...