Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
RUFET

   Sembla que no hi siguem á temps.

MÓLLERA, per Pere Mártir

   (Bo, ja hi ha aquell mussol! Ja patirém!)

CATARINA, entrant.

   Si n' hi haurá per tots d' esmorsar! Sembla l' any de la fam!

GREGORI, entrant.

   Enllestim, Catarina? Veurás, jo t' ajudaré.

CATARINA

   Sí, fill, sí, corre.

( En Pere Mártir, al fons de la dreta, reparteix diners d una colla de pobres que s' entornan sense avansar á la escena.)
BALTASANET, entrant ab altres homes y donas.

   Sembla mentida aquestas pocas vergonyas, y ells també! (A la Catarina.) Han deixat á l' Agata tota sola.

CATARINA, tot fent feyna.

   La joventut ja se sab...

GREGORI

   Y que no es jove l' Agata?

(L' Agata entra l' última, sola y ab lo cap baix.)
BALTASANET, volguentla alegrar.

   Agata, estich més content jo avuy! Y per tu qu' ho estich, per tu. (L'Agata riu trist.) Qué tens? Qu' estás trista?

AGATA

   No, no, estich molt alegre! (Riuhen tots dos.) Si