Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/58

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

rich forsa, forsa. (Al apartarse en Baltasant, ella s' aixuga 'ls ulls y pica de peus.) (Y que m' anyoro! M' anyoro!)

PERE MARTIR, als pobres

 Bueno, ara ja us en podeu anar. (A la gent de la escena.) Té, tots. (Per los diners.)

GREGORI

 Ja ho sé, ja, 'l qu' has fet, Pere Mártir, que m' ho ha dit la Catarina. Veus, així sí qu' está bé.

PERE MARTIR

 M' han vingut justos. (Agafantlo pe 'l coll bromejant.) Donchs que 't pensavas de mí, tu?

CATARINA

 Gregori, que no m' ajudas? Té, Agata, el primer plat per tu, que per tu 's fa la festa.

AGATA

 No, donéulo á la Mariona.

CATARINA, mirant per tot.

 Oh! No hi és la Mariona.

AGATA

 No? Ay, ay, tampoch era á missa!

(La Catarina ha deixat lo plat de l' Agata á vora d' ahont ella está assentada y segueix repartint plats ab lo Gregori)
LLUISETA, á Pere Mártir.

 Vosté, senyor rich, qu' estará contenta la Mariona ab tantas caritats!

PERE MARTIR

 Els pobres están contents.