Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rich forsa, forsa. (Al apartarse en Baltasant, ella s' aixuga 'ls ulls y pica de peus.) (Y que m' anyoro! M' anyoro!)

PERE MARTIR, als pobres

   Bueno, ara ja us en podeu anar. (A la gent de la escena.) Té, tots. (Per los diners.)

GREGORI

   Ja ho sé, ja, 'l qu' has fet, Pere Mártir, que m' ho ha dit la Catarina. Veus, així sí qu' está bé.

PERE MARTIR

   M' han vingut justos. (Agafantlo pe 'l coll bromejant.) Donchs que 't pensavas de mí, tu?

CATARINA

   Gregori, que no m' ajudas? Té, Agata, el primer plat per tu, que per tu 's fa la festa.

AGATA

   No, donéulo á la Mariona.

CATARINA, mirant per tot.

   Oh! No hi és la Mariona.

AGATA

   No? Ay, ay, tampoch era á missa!

(La Catarina ha deixat lo plat de l' Agata á vora d' ahont ella está assentada y segueix repartint plats ab lo Gregori)
LLUISETA, á Pere Mártir.

   Vosté, senyor rich, qu' estará contenta la Mariona ab tantas caritats!

PERE MARTIR

   Els pobres están contents.