Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LLUISETA

   La Mariona, ella, ella.

MÓLLERA, pegant un cop á la Lluiseta.

   Ala, tu! (La Lluiseta s' aparta.) L' Agata ho deu estar de contenta.

PERE MARTIR, indiferent.

   Ah, ella sí.

RUFET

   Agata, dónali las gracias al Pere Mártir. Ha fet caritat als pobres per tu.

AGATA, sentada lluny.

   Tu has fet caritat al pobres per mi?

PERE MARTIR

   Que 't sab greu, eh?

AGATA

   No. Ves per qué 'm té de saber greu! (Quinas cosas de dir!) (L' Agata menja malhumorada.)

PERE MARTIR

   (Me sembla qu' es bestia aquesta mossa; bestia y morruda.)

CATARINA

   Té, Agata, pórtali tu aquest plat al Pere Mártir.

AGATA

   Jo?

(Tothom se va sentant per la escena.)
CATARINA

   Si, tu, dona; á tu 't toca.