Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
LLUISETA

 La Mariona, ella, ella.

MÓLLERA, pegant un cop á la Lluiseta.

 Ala, tu! (La Lluiseta s' aparta.) L' Agata ho deu estar de contenta.

PERE MARTIR, indiferent.

 Ah, ella sí.

RUFET

 Agata, dónali las gracias al Pere Mártir. Ha fet caritat als pobres per tu.

AGATA, sentada lluny.

 Tu has fet caritat al pobres per mi?

PERE MARTIR

 Que 't sab greu, eh?

AGATA

 No. Ves per qué 'm té de saber greu! (Quinas cosas de dir!) (L' Agata menja malhumorada.)

PERE MARTIR

 (Me sembla qu' es bestia aquesta mossa; bestia y morruda.)

CATARINA

 Té, Agata, pórtali tu aquest plat al Pere Mártir.

AGATA

 Jo?

(Tothom se va sentant per la escena.)
CATARINA

 Si, tu, dona; á tu 't toca.