Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


AGATA, de mala gana.

   Bueno. (Ves per qué no li porta ella mateixa!) Té, el teu esmorsar.

PERE MARTIR

   No, si jo ja he esmorsat.

AGATA

   Ah, si? Oh... que 'n faré jo ara? Qui 'l vol? (Tots diuhen que ja 'n tenen) Té. (Tornant al Pere Mártir.)

PERE MARTIR

   Potser sí qu' hauré de menjar per forsa! (Un xich sech.) Quédatel tu, dona.

AGATA

   Ja tinch allá 'l meu. Si no 'l prens el llenso.

CATARINA

   No, borratxa!

PERE MARTIR, contrariat.

   Dónamel, vaja.

AGATA, rihent despreciativa.

   Qu' ets fi minyó! Ja 's veu, ja, que tens modos.

PERE MARTIR

   Es que, veurás... (Ella riu desdenyosa apartantse.)

GREGORI

   Res, que t' ha dit que no 'n tens de modos; vetho aquí. (Riu Catarina)

PERE MARTIR

   Es que no li he dat cap xasco jo á n' ella.

(Anant ab lo plat cap allá ahont es l' Agata)
AGATA

   Cá, no, cá! Si m' ha tirat floretas! (Tots riuhen.)